El polièster PET fou sintetitzat per primera vegada per Whinfield i Dickson a la Gran Bretanya (1940) i les patents foren comprades per ICI (U.K.) i du Pont (U.S.A.). Sembla ser, però, que la producció a escala mundial s'inicià el 1954.

Les úniques fibres de poliamida importants pel seu volumen comercial són el nylon 6.6 i el nylon 6., amb una producció mundial de més de 3,7 milions de tones el 1988. El nylon 6.6 fou obtingut per primer cop per un equip d'investigadors dirigits per Carothers a du Pont, iniciant-se la producció industrial el 1939. El nylon 6 fou primerament sintetitzat per P. Schlack de I.G. Farbenindustrie i la fabricació de la fibra a gran escala començà el 1941. En ambdós casos es procedí a la filatura per fusió, desconeguda fins aleshores.

Els començaments d'ambdues fibres coincidiren amb els preparatius de la Segona Guerra Mundial, el que significà que donades les seves excel·lents propietats, llur producció fou militaritzada a efectes pràctics. Aquest fou el motiu de que el vertader desenvolupament tèxtil de les fibres de poliamida s'endarrerís fins després d'acabada la guerra. Actualment constitueixen una de les quatre més importants famílies de fibres químiques, plegats amb les cel·lulòsiques, polièster i acríliques.